sardanews

Custodes (Rundalla de capallà 26.)

L’homa i la dona són marit i mullé, són grans, ma no són mancu véls. Són de aquella categoria de palsonas que sagons com sa curan – és a dira com sa vistin, com sa mantenan fisicament, cosa menjan i cosa beun –, poran pareixar juvanils opuru véls. Ellus dos són a mig camí, borderline sa puguessi dira. Él és més gran d’ella i pareix més jova, que sa mantén bé – salvu que no rigui pecó té las dents grogas de tabacu, i tres dents an de mancu andavant, una an alt i duas a sota –, i ella pareix més gran pecò sa visti mal, no sa tinyi ni sa pantina ‘ls cabels i té sempra aqueixa ària trista de qui hagi pres de poc un bon ànju de bastó.Astan discutint, i de’l que sa cumprén, és una raguella de cara dia. Él pala de una raó, i ella de un’altra, com si no s’ascultessin de daveru, com si no sa vulguessin cumprenda.– I cosa vols que ta digui, que ja va bé així?– Iò no puc.– I no que no va bé. Ja’l sép de sol que no va bé. Ma la vira és aqueixa.– Iò no hi faç.– Tu i ió sem gent proba, fils i néts de probas. I lus probas fanan sempra lu que toca, no lu que voran.– Io no’l supolt, iò no l’aguant, iò…– I diu-ma tu, cosa fem a l’hora, mus arrandim, no damanem més lu just, mus daixem murí de fam, damanem la llimòsina?Sí, és com si diguessi ella mirant-sa’l a ma uls de gaturina txega. I él és pres del raioru, i si no fossi l’homa que és, a la mullé li atacariva un anju, comevèrodio. Peró no’l fa.– Tanim fíls ancara patits, i lus grans són sentsa trabal, no mu’l purem pilmití.– Ma iò no hi faç. Iò no hi rasix més a antrà an aquella casa.Casa? Un parau, una vil-la de tres prans a ma dotza apusentus de rumí i set-cents hètarus de jaldí angiru-angiru. Un castellet, és, altruqué! Pensa ‘l marit.– Ja’l sép, a mi també ma dasprau que hagin vanut tot, que sa’n siguin anats una nit sentsa mancu sarurà. Ma dasprau massa. Ma cosa hi vols fé, iò custode era i custode só arrastat, tu salvirora eras i salvirora sés. Celtament, de altra gent. De bru’ bastaldus que no sa sap de ont na siguin ixits i que mus tratan pijò que si fóssim catarans ixint de un txesso, ma cosa hi vols fé, aqueixa és la vira, i als probas toca de acutsà.– No és això, no és això.– I a l’hora co’?– Lu minyó, lu pàrroco.– Lu minyó astà massa bé. Ja’l sàs millor de mi. Bél, sa, antirigent com sempre és astat, cosa vols puguin éssar astats per él quatra dias tirat a una gruta an campanya? Un’aventura, ta dic iò, una cosa bella.– Tu no cumprens, iò l’he vist an fatxa la nit que és tunat, iò lu cuneix de criatura, lus cuneix aquellus uls, era assustat.– I pel folça, i qui no fóra assustat tunant an casa di nit a talt dasprés de tots aquellus dias de campanya, al fret i folsis sentsa nimancu manjà?– No és ver, no és això, él ha vist cosa, él sap de padre…– Bo’! No ma matís més lu cap a ma’l conta del capallà. Las cosas són las que són. Aquel mig extracomunitari mus ha futit a tots. Primé s’és vulgut pusà anmig a ma l’ascusa que hi pansava él a salvà la criatura, i legu sa’n és fugit a ma la munera.– Mut, astà mut, no frastomis.– Ah no’? I pecò, aqueixa casa? Casa? Aqueix castél ara és an mans de aqueixus mijus bandits? Pecosa aqueixus que mus tratan com a meldas brutas són bandits, ta’l dic iò, i si no mu’n han catxat ancara ès pecò lu sa sanyor anginyé lis hi ha fet firmà un papé que si són ellus a mu’n catxà mus toca una liquidació al dobra.– Iò no hi faç, iò no puc, iò ma’l sumic cara nit al padre a ma la criatura.– Mentras que si mu’n anem de voluntat nostra no mus toca pròpiu arrés, mancu lu dirit de astà a la casa del custode mus deixan… Ah? Cosa has dit.– Iò ma’ls sumic cara dia, a totus dos, béls com anjarets.– Tu sés maca – hi diu l’homa ixint de casa i anant al cultil. Ellus astanan a la caseta del custode, tres i cuina grans, dos txessos, u gran i u patit, i pé cuntrata aquell’apaltament és d’ellus fins a que traballin pé qui sa sia duenyu de la casa. Casa? Un castel, ta dic iò.Fossi per él, dasprés de allò del rubatori de la criatura – lu fíl dels véls duenyus – i del misteri del capallà dascumparit, fossi per él sa’n fóran anats legu-legu, qué lus duenyus de ara a él pareixan mafiosus. Ma ont va, a quasi cinquanta-cinc ans, ont lu troba un altru trabal, qué és sempra astat custode anallí, i primé ancara fíl de custode de la casa? Casa? Un castel, altru que bal.li!

Antoni Arca, 12 gennaio 2018

Vedi su Algheroeco









Sarda News

Offerte di Lavoro in Sardegna

Sinnai Notizie